Metamorfòsi

Mai havia entès perquè es sol dir que l'amor és complicat.

Tot i això he cregut estar enamorada més d'un cop. Però ara, comparant, allò no era més que una mescla d'admiració, apreci, carinyo i vés a saber, però el que sé del cert és que no era amor. Amor és tot el que he sentit aquest temps per tu. I el que segueixo sentint. És ben cert que no es pot descriure; és a dir, és clar que és pot, però sents que per molt que aconsegueixis juntar tots els adjectius del món que designen bones sensacions mai estaràs satisfet amb el que diuen. Perquè l'amor és meravellós. I a la vegada és horrorós. És simplement, l'estima que tens per la familia, un amic molt proper... però més incondicional, més cec, més perillos, més heavy, més dolorós i mesclat amb un desig sexual.

L'amor es pot veure arreu. No només en parelles, sinó en mares i pares que pateixen pels seus fills, en germans que donarien la vida els uns pels altres... A tot arreu on miris pots trobar amor. Fins i tot el la tristor, en el dolor i en l'odi.

Jo et vaig estimar molt ràpid i tu em vas correspondre. Però ara ens hem dividit per causes diverses i no pares de mostrar el teu dolor arreu... i m'ho recordes cada cop que parlem. Quan vaig trencar la nostre unió no vaig vessar ni una sola llàgrima i no va ser pas perquè no m'importessis, sinó al contrari, no volia augmentar el teu pròpi dolor deixant que veiessis el meu. Sé que de totes maneres el meu dolor era evident, estava tensa i nerviosa, em comportava de forma molt propera o molt freda, mesclant passat i futur, i cada vegada que et mirava els ulls em transmeties dolor. Perquè sabiem que per molt que ho intentessim dissimular, haver-nos dividit suposava un fet molt important per nosaltres. Últimament no pares de lamentar-te dient que veus que em perds, que m'allunyo de tu, que ja no sóc com era abans... És una de les conseqüències que té. Una altre és que de moment, no et tindré mai més com abans. No et podré fer meva però tampoc patiré per la teva absència, pel poc que ens veiem...

Ara només es tracta de passar el dol i curar la ferida. Cada una a la seva manera; tu, amb ajuda exterior, jo, intentant calmar tots els sentiments que guardo dins meu.

No pensis que ja no t'estimo, ja que jo penso que mai es deixa d'estimar, perquè l'odi no és més que una transformació de l'amor, si dessig es torna rebuig sempre és per alguna raó. I tu no me n'has donat cap de raó, i espero no haverte'n donat cap a tu per rebre el teu odi. Per tant, t'estimo, però...

Transformaré l'amor en amistat, el meu dessig de fer-te meva serà dessig de protegir-te, l'ànsia de veure't serà ànsia de saber el màxim sobre tu, les ganes de besar-te seràn ganes de veure't somriure, però... les ganes de veure't feliç sempre, sota ningún concepte, deixaran d'existir.