Tot começa amb un joc de mans aparentment innocent. M'escrutes de dalt a baix i jo, per instint, separo la meva mà de la teva. Tu la segueixes. Pujo la mà i la segueixes, la baixo i em tornes a buscar. Així ens estem una bona estona. Começo a estar nerviosa. No m'agrada aquest joc. Vull que t'estiguis quiet. Finalment em decideixo a deixar anar la barra del metro i deixo la mà reposant sobre el maluc, tot tractant de mantenir l'equilibri. I tu, amb tota seguretat, passats uns segons, imites la meva acció però en lloc de reposar la mà sobre el teu maluc, tal i com jo he fet, enllaçes els nostres dits forçosament. Jo no vull, i et deixo anar la mà tant aviat com aconsegueixo vèncer la teva força. Aleshores tu t'apropes a mi i et quedes ben enganxat al meu cos. Tota la nostre roba es roça. De sobte noto com un calfred em recorre l'espinada i tenso el coll tot dessitjant que no te n'hagis adonat de la meva real feblesa. Sé que si te n'adones, en menys d'un minut em pots fer teva, i no vull. Aquesta idea em fa venir mal de cap, i de sobte sento com la febre m'envaeix. El meu cos està ardent, la temperatura m'ha pujat en qüestió de mil·lèssimes de segon. Em sento dèbil i cansada, i tu, contràriament al que jo dessitjava, te n'has adonat. Em prens de la mà i marrossegues cap a fora del metro. Jo estic espantada, desconcertada i resto immòbil, deixant la meva mà dins la teva que la rodeja i l'apreta amb força, sense cap mena d'afecte. M'empenys i jo, mig enssopegant, aconsegueixo sortejar la gent que se'm possa al davant i sortim al carrer. No em deixes anar ni un segon i em començes a fer molt de mal. Estic molt feble i no goso queixar-me. Temo que el sol fet de pronunciar una frase em tregui totes les energies que em queden. Començo a caminar molt a poc a poc i tu no deixes d'estirar-me cada cop amb més brusquetat per tal que avançem a un ritme aparentment normal. Jo tracto de seguir el ritme que em marques i, no sé ben bé perquè però en ningún moment tracto de fugir. La febre no para de pujar-me i els ulls em cremen. Cada alè que suspiro és com una flama llepant el meu coll. Dessitjo innocentment que on em duguis hi hagi algú que es curi de la meva febre, però alguna cosa dins el meu cap em diu que ben poc et preocupa la meva salut...
Finalment, desprès de superar un laberint de carrerons estrets i amb un aspecte horrible t'atures davant una porta de ferro antiga. Palpes amb la mà la teva butxaca i en treus un joc de claus. Estàs a punt de deixar anar la meva mà adolorida però per algun motiu que desconec, decideixes deixar altre cop la clau a la butxaca i m'empenys cap a la porta fins que quedo d'esquenes a aquesta. De sobte me n'adono de perquè has deixat la clau altre volta a la butxaca. Portes massa temps esperant-me. Estic atrapada entre la porta i el teu cos. Indefensa. M'escrutes tota de dalt a baix i, inconcientment et remulles els llavis. Vici. Deixo anar un sospir exagerat i la calor d'aquest et colpeja a la cara. Saps que no estic bé, però en comptes de donar-me cap mena d'ajuda et limites a dir "Ara si que t'hauràs de preocupar del que et faré pujar la temperatura..." i somrius sorollosament d'una manera que em resulta molt desagradable. Intento apartar-me de tu però amb una de les teves mans m'agafes la cintura i amb l'altre, comences a acariciar el contorn del meu cos. No puc evitar tancar els ulls. No és pas plaer, és fàstig. Intento evadir-me de la realitat però, per alguna raó que desconec el meu cos, al aclucar els ulls, intensifica totes les sensacions que em provoques. És horrible. Decideixo intentar resistir-me però resulta - com ja suposava- en và. Sembla ser que et resulta graciós el meu fallit intent d'autoprotecció i decideixes donar-me un respir. Tornes a agafar la clau i aquesta vegada sí que obres la porta. Em condueixes a l'ascensor tot agafant-me per les caderes i de sobte ja som davant una porta del sisè pis. Perfecte, a dalt de tot, sense veïns, perquè ningú ens pugui sentir. M'envaeix una sensació d'odi cap a tu, estic tenint molt mala sort respecte al que fa que algú se n'adoni del que està passant realment entre nosaltres. No ets el meu pare ni el meu amant... ets un abusador de merda.
Entrem a casa teva i un cop tanques la porta i deixes les claus al seu lloc el primer que fas és empènyer-me cap a la porta. Torno a trobar-me en la mateixa situació que en el portal però aquest cop ja no intento desfer-me de tu. Estic molt dèbil i no tinc forces per res. Em limito a relaxar el meu cos i deixar caure les llàgrimes galtes avall. Tu ignorant completament el meu estat d'ànim començes a besar-me el coll i tocar els meus pits. No deixes de fer comentaris obscens sobre el meu cos. Em treus la camisa i els sostens. Sento com passa el fred i com el meu cos no baixa de temperatura. Dec estar a 40ºC com a mínim. Tu segueixes divertin-te a costa del meu cos. Jo ja no em puc estar més dreta i em deixo caure sobre els genolls. Gran error. No sé que has vist en la caiguda però t'ha excitat molt. Ho noto en la mirada que m'has llençat inconscientment. M'agafes sense haver d'emprar massa força i em duus a una habitació de parets nues i un gran llit. Només hi ha un altre moble que decora l'estança. Una calaixera que no vull ni imaginar que conté pertanyent a algú com tu... M'estires al llit i em deixes nua sobre uns llençols de ras. Tinc moltissima calor però no paro de tremolar. Em poses un termòmetre i suspires decebut. Suposo que amb aquesta febre t'he espatllat la festa. Realment no sé si me n'alegro. Ets metge. Me n'adono en el moment que em poses un pany humit al cap, i desprès m'administres una medicina que instantàniament em fa desaparèixer el mal de cap. La febre em tarda més a baixar però poc a poc el malestar em disminueix. A mitjanit ja estic com nova, tot i que segueixo estirada al llit nua i ara ja començo a sentir el fred de l'ambient. Em tapo amb els llençols i recordo que fa hores que no he menjat i, de sobte, entres amb un sopar molt suculent que m'acabo en un tres i no res. Un cop nova, recordo que no sé ni el teu nom i de sobte recordo també per quin motiu sóc aquí. Em vols fer teva. La por torna a envair-me però aquest cop em sento amb forces de defensar-me. Tot d'una m'incorporo i el llençol amb el que estava coberta em torna a deixar, als teus ulls, nua. Reacciones instantàniament. Sembla que tu també has recordat perquè sóc aquí i t'abalances sobre meu sense deixar-me quasi temps a reaccionar. Estàs ansiós i jo estic morta de por. M'aventuro a cridar sense saber que puc sofrir com a càstig però abans de poder pronunciar res m'has silenciat besant-me amb una ànsia desmesurada. Estic molt incòmode i em sento molt bruta. No deixo de plorar i tu com abans,m'ignores. El metge atent i bondadós que m'ha atès ha estat devorat pel vici.
Toques tot el meu cos i explores les meves parts íntimes tant com et ve de gust. Finalment decideixes poseïr-me. M'hi nego, forcejo i intento sortir de sota teu però m'es cada cop més impossible. Ets molt forçut. Aconsegueixes immobilitzar-me i em penetres. Inconcientment noto com poso els ulls com taronges. Tot seguit em torna l'odi a flor de pell. Tu t'excites. El meu odi augmenta i ens passem així bona part de la nit. Fins que et canses i decideixes jugar amb mi de maneres ben diferents. I jo, poc a poc vaig recuperant el meu malestar, em torna la febre, la feblesa, m'apareix dificultat respiratòria i tu, posseït per la luxúria, aquest cop no atens a ninguna de les meves necessitats. Jo poc a poc, a mesura que passen les hores estic més malament i tu ni te n'adones. Tu estàs inmers en el teu món de fantasia posseïnt a plaer el meu cos malalt. Pot ser que creguis que l'alta temperatura me l'has provocat tu? Tant me fa, jo només vull que torni el metge bo que em va curar l'última vegada.... No sé que em passa, però començo a idealitzar la teva figura de metge i a odiar la persona que no deixa de fer-me servir com un objecte sexual... Estic començant a defallir i tu ni ho veus. Mente em penetres i jugues amb mi he perdut la consciència com unes tres vegades ja. I tu no t'has aturat en cap moment.
T'has tornat una bèstia addicte al sexe i jo cada segon perdo més forces. Passada una setmana ni tu ni jo ens hem mogut d'aquell llit, ni tan sols hem menjat. Jo perquè no tinc forces per res ja, i tu perquè estàs obsès amb prendre el meu cos fins al final...
