Ningú com tu

Recordes que jo una vegada et vaig dir que mai et mentiria i que si tenia una noticia dolenta per tu te la diria amb suavitat? Doncs això mateix esperava de tu. I creu-me, d'algú altre em podria esperar això, però de tu no. De tu mai m'hauria esperat rebre una punyalada com aquesta i més quan, com tu dius, érem tan bones amigues. Mai t'he jutjat i no penso fer-ho mai. Perquè una vegada vaig llegir "nunca des esplicaciones a nadie, porque los que te quieren no las necesitan, y los que las necesitan no las van a creer" i et diré encara una altre cosa, no sé si era mutu aquest sentiment, però creia que erem molt bones amigues i confidents, creia que algun dia arribaria a ser per tu algu especial. Per això mai t'he amagat res t'he esplicat més coses de les que sap ningú, saps secrets meus tan inmorals... que pensava que mai arribaria a trovar a ningú a qui contar-los.
 I m'ho pagues així...
Però avui, al veure que et podria perdre, he pensat que no puc deixar que una cosa així ocorri, perquè amb tu vaig vislumbrar la llum enmig d'un mar d'ombres. Tu vas impedir que m'ofegués en les meves pròpies llàgrimes agafant-me de la mà en els meus pitjors moments. Vas fer-me veure que un somriure és un regal preciós que pot alegrar el dia a molta gent i el teu propi. M'has ensenyat coses que jo pensava que sabia a i sobre les quals anava molt errada. M'has donat confiança en mi mateixa i has fet que cregui que la vida mai és tan horrible com la veiem, que sempre hi ha algú que ha superat coses pitjors... i sobretot que sempre hi ha algú disposat a ajudar-te. Només has de buscar la seva mà i segurament trobaràs ajuda o, com a mínim, recolzament. Tu has fet per mi això i més. Has estat en mi, durant tots aquests mesos, una part inoblidable. Una gran mestre i una amiga inigualable. Per això no podem deixar escapar la nostre amistad. Jo crec que durarem molt juntes si confiem l'una en l'altre de veritat i presento molts grans moments al teu costat. T'estimo. I no et vull perdre sota cap concepte.

Saps que m'estimes,
xoxo

P.

   

Te quiero a mi lado...Siempre

Te digo que duele, porque duele.

Y te decia que era feliz, porque vivia en una mentira.

Una mentira que tu permitiste.Que tu alimentaste.

Detrás de esa mentira habia una verdad, que yo no supe ver (solian decirme que el amor ciega) y que tu no me contaste... Duele.

Duele mucho, pero y que? Se ve que lo has hecho por amor... Amor por mi.

Me has expuesto tus razones y sentimientos, y puesto que los mios ya los sabes... solo me queda hacer una cosa.

Gracias.

Gracias por protegerme de esa cruda realidad, gracias por protegerla a ella cuando sabes que es lo mas importante de mi vida, gracias por dejarme en esa sensacion de infinita felicidad un tiempo mas antes de estallarme... pero eso no es lo que realmente quiero decirte.

Lo que yo siento, es algo curioso.... A pesar de haberme hecho daño, he seguido pensando que pasara lo que pasara podria seguir pensando en ti. Y eso me ha hecho reflexionar. No puedes haver sido tan mala conmigo si despues de el dolor siento que te quiero, y que eres una miga exepciona que aguantas mis locuras, mis cambios de humor, mis sentimientos extremos, confusos, contradictorios... Se que estas palabras no van a arreglar el mal que te he hecho en el pasado... pero espero que te hagan pensar de cara al futuro.

Te quiero y no quiero que cambies ni que te vayas nunca de mi lado.

Porque tu me has enseñado a ser mejor persona.

Y te necesito a mi lado para ser feliz.

Vigília de Reis

M'agradaria ser Rei Mag
Per escolar-me a les cases
Acompanyat dels meus patges
I veure un nen encandilat
Que dorm en el seu llitet
Esperant veure el regal
Que el Rei Mag li haurà portat.

Digue'm tu, nena petita
Si hi ha il.lusió més gran
I nervi més inquiet
Que els que sents avans de reis.

Encerten els teus desitgs.
Desde els més obvis als més ocults.
Sorprenen des de fa segles
Dels més petits als més adults