I m'ho pagues així...
Però avui, al veure que et podria perdre, he pensat que no puc deixar que una cosa així ocorri, perquè amb tu vaig vislumbrar la llum enmig d'un mar d'ombres. Tu vas impedir que m'ofegués en les meves pròpies llàgrimes agafant-me de la mà en els meus pitjors moments. Vas fer-me veure que un somriure és un regal preciós que pot alegrar el dia a molta gent i el teu propi. M'has ensenyat coses que jo pensava que sabia a i sobre les quals anava molt errada. M'has donat confiança en mi mateixa i has fet que cregui que la vida mai és tan horrible com la veiem, que sempre hi ha algú que ha superat coses pitjors... i sobretot que sempre hi ha algú disposat a ajudar-te. Només has de buscar la seva mà i segurament trobaràs ajuda o, com a mínim, recolzament. Tu has fet per mi això i més. Has estat en mi, durant tots aquests mesos, una part inoblidable. Una gran mestre i una amiga inigualable. Per això no podem deixar escapar la nostre amistad. Jo crec que durarem molt juntes si confiem l'una en l'altre de veritat i presento molts grans moments al teu costat. T'estimo. I no et vull perdre sota cap concepte.
Saps que m'estimes,
xoxo
P.
No hay comentarios:
Publicar un comentario