Fa estona que miro fotos nostres, semblen antigues però de fet no fa ni un any que les vam fer... En moltes sortim besant-nos i vet-ho aquí, ja no recordo com eren els teus petons! Els puc descriure: dolços, suaus, carinyosos, carregats d'amor... però tot i així, quan tanco els ulls i provo d'imaginar els teus llavis sobre els meus no em ve cap sensació. Res. No recordo absolutament res. Només puc veure que, a través de les fotos se'ns veia molt bé. Això sí que ho recordo, estàvem molt compenetrades, feiem molt bona parella i ens enteniem a les mil meravelles. Però ara... ara tot això queda tant lluny, tan oblidat. Jo he cantant en altres tons i tu també. Jo m'he entregat a una cantautora estadounidense i tu a Joan Dausàs. Però encara que haguem trencat la nostre melodia les dues la hem mantingut viva en la nostra ment. I això no pot ser. No pots estar recordant dia a dia una cançó per si de cas algun dia en el futur l'has de cantar. Has de deixar pas a noves melodies. Qui sap, potser no són tan fantàsticas. - costa estar al nivell de Billy Joel- però poden resultar melodies encantadores i, si estan ben entonades et poden arribar a captivar. La música, com l'amor, és ben curiosa. Quan poses una cançó per primera vegada mai saps quina melodia t'espera darrere el títol, però el factor sorpresa em sembla emocionant. Molt. Pot descobrir-te nous sons que mai havies imaginat que podies sentir. Jo una vegada vaig decidir donar play a una cançó la qual el títol en si ja m'atreia molt, i no m'ha decepcionat mai. Ha fet tantes coses per mi aquesta cançó... M'ha animat en moments indescriptibles, m'ha ajudat a plorar i m'ha obligat a riure quan ja havia vessat prou llàgrimes.
Però d'alguna manera, inconscientment aquests últims dies, la melodia a la que tant m'he aferrat s'ha anat esborrant de la meva ment. Ara tan sols recordo algunes notes que m'agradaven especialment però no se on anaven, i algunes ni tan sols sé si són certes o les he posades jo... Aquella melodia tant perfecte... ha perdut la seva màgia i jo, aquí sentada, tanco la boca i deixo de cantar. Per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario