Despedida?

No paro de plorar des que et vaig perdre. L'angoixa dins el meu pit creix i es fa, dia a dia, més inmensa. T'enyoro i cada dia que passa el meu plany es torna més amarg. Vestir de dol per la teva pèrdua és massa8 dolor per mi. Intento tenyir la meva vida de colors per tal d'oblidar-te i distreure'm però sempre que veig el blau penso en tu. El teu color, el color del mar i del cel. El mar aquell dia de maig en que vem començar a emprendre juntes el vol, el cel clar de les tardes que jèiem a la gespa, abraçant-nos i mirant els núvols tot imaginant les formes que prenien...
Ets la meva primera vegada. La primera felicitat amorosa completa que he sentit va ser al teu costat. I em puny pensar que sempre serà inesborrable el teu record dins la meva ment i dins el meu cor. Tant a nivell de records com de sentiments em vas donar tantes noves experiències que sempre que les revisqui pensaré en tu. En tu i jo i com n'erem de feliçes. En tu i jo pel que no som i varem ser. En tu i jo perquè quan una anava l'altre ja venia; va ser l'única cosa que ens va fer enfonsar-nos. La nostra descoordinació al dançar. Perquè quan va avabar aquell vals lent i perfecte i vem deixar-nos anar de les mans, mai més vem coincidir en la pista de ball tot i no aconseguir sortir-ne d'ella.