Paraules aliènes, sentiments de veritat

No s'ha de comparar les persones,perquè cada persona es diferent, l'important és trobar la diferencia que més t'agradi. Ella és la teva diferencia.

La vida pot bascular a una velocitat increïble. Tot va malament i de sobte un esdeveniment imprevist canvia el curs de les coses. Tu desijtaves un altre vida, pensaves en el teu futur. Però fa unes setmanes la teva vida va fer un tomb. Així que la vas conèixer ,vas saber que res no seria com abans.

 Amb ella quan us beseu segur que escoltes bategar el teu cor dins del teu pit i penses que potser et pots morir d'un petó. Tot i això, tens ganes de tornar-la a besar. Vet aquí com la vida pot capgirar-se totalment un mes de maig. N'hi ha prou amb conèixer una noia com ella perquè cap matí sigui igual, perquè res no sigui com abans,perquè la solitud desaparegui.

El dia del vostre primer petó,vas tenir ganes d'escriure'm a mi per explicar-me el que havia passat. Pot ser per prolongar aquell instant. Parlar d'ella és tenir-la una mica amb tu. Per això és molt perillós afeccionar-se a algú. És increïble el mal que pot fer. Només la por de perdre l'altra persona ja és dolorosa. Mai t'ho hauries imaginat. Però ella és diferent,amb ella tot és diferent.

L'endemà vas passar un dia dolent desitjant veure-la sense comprendre perquè et senties tant deprimida. Estar-te tota sola et causava una tristesa. Uns dies abans no la neccesitives, la teva vida era el que era però almenys s'aguantava dreta. Ara, sense notícies de la seves, tot s'ensorrava al teu voltant. No té gràcia haver d'esperar un senyal d'algú per sentir-te feliç. Però al cap de poc vas tornar a quedar amb ella i el seu somriure és irresistible per tu. I et va dir que t'havia trobat a faltar i una noia que et diu això no l'oblides fàcilment. Per tu ella és la noia més maca del món, la noia que amb el seu somriure esborra els cels grisos, la que té una veu preciosa...

Són paraules alienes, que descriuen els meus sentiments. Res del que hi ha escrit és mentida. Quan escolto el seu nom se m'escapa un somriure estúpid que no puc controlar. Només saber que m'apropo a ella el cor se m'accelera i m'envaeixen els nervis per tot el cos i no puc parar de somriure. Em mossego el llavi quan, per les nits, desitjo tenir-la al meu costat abraçant-me i recordo que és lluny de mi. Se'm trenca la veu cada cop que em diu t'estimo i espera una resposta i quan ens besem a vegades se m'oblida tot lo dolent i només puc veure els seus ulls mirant-me o els seus llavis dibuixant un somriure entre petons...No hi ha persona més meravellosa en aquest món en aquests instants per mi, ningú altre amb qui desitji passar les 24 h del dia i se que, tot i així, necessitaria més temps al seu costat per apaivagar les ganes que tinc d'estimar-la.