Mort

I és aleshores quan te n'adones que no hi pots fer res. 
Que tan hi fa quants mesos enrere portaves tractant d'assimilar l'inevitable. 
Que quan passa passa i punt. 
Pot ser que t'encaris amb ella centenars de vegades duent a terme accions temeràries,
potser ha estat al teu voltant tota la vida, 
potser la tems,
potser tens idees racionals de com serà el vostre encontre, 
potser et sona llunyà,
potser et sona proper. 
El fet és que hi és. 
A tothora, a tot arreu.
Sense pietat ni perdó.
S'endu. 
S'endu i mai torna. 
 

Tan sols ens permet guardar-nos algun record dins el cor,

 d'aquell qui fou i ja no en queda rés més que cendres o una mortalla d'ossos i pell.